Programa 24 (10 de març)

Poques vegades se'ns presenta l'oportunitat de viure un esdeveniment teatral de primer ordre com el que tenim el privilegi de presentar-vos aquesta setmana. Parlem d'Incendis, l'obra del libanès Wajdi Mouawad que Oriol Broggi i la màgia de la Perla 29 han muntat al Teatre Romea, amb tots els ingredients per convertir aquest muntatge en un clàssic entre els clàssics: un text extraordinari, dos actors (Julio Manrique i Clara Segura) en estat de gràcia, una escenografia meravellosa, un director amb un savoir faire excels, i la ferma voluntat de deixar una petjada inesborrable en la consciència i la memòria dels espectadors. Acompanyeu-nos, que el cor ens crema...

Programa 24 (10 de març)

Si ens punxeu, no sagnem? Si ens feu pesigolles, no riem? Si ens enverineu, no morim? I si ens ultratgeu, no ens venjarem? Si ens assamblem en tota la resta, també ens assemblem en això... Aquesta setmana, parlem d’El mercader de Venècia, en escena fins el 25 de març al Teatre Nacional de Catalunya. Una obra que malgrat el pas dels segles, continua essent d’actualitat: quin sentit li donem al comerç i als diners? Traslladant la capital dels negocis de l’antiga Venècia a l’actual Nova York, concretament a Wall Street, Rafel Duran fa una analogia entre els mercaders del segle XVI i els actuals, els brokers del segle XXI. Tot i que és fidel al text original, podem veure com les diferències entre les dues èpoques, immerses en un context de crisi econòmica, potser no són tantes...

Al programa d’avui comentarem tot això i molt més amb un dels protagonistes d’El Mercader de Venècia, Àlex Casanovas, que interpreta el paper d’Antonio, el ric mercader i gran amic de Bassanio.

Programa 23 (3 de març)

El teatre té la responsabilitat històrica d'arreplegar bocins del passat i presentar-nos-els fent que esdevinguin presents com per art de màgia. La vida de Guillem d'Efak, entre la naturalitat d'un enfant sauvage i la sensualitat d'un dandi parisenc, és un testimoni excepcional de la història recent dels territoris de parla catalana. Una vida on conviuen caòticament la jungla de Guinea, l'absència d'una mare princesa, una infància de postguerra a la Mallorca interior, una joventut amarada de poesia i música, una vida adulta de combat i resistència, i una vellesa d'introspecció i antologia. Avui us presentem, de la mà de Pep Tosar, la història de Guillem Fullana Hada d'Efak, un home singular com n'hi ha pocs.

Programa 22 (25 de febrer)

Qui sap, potser té raó Carol López i res no tornarà a ser com abans. Poques vegades com ara el teatre ha begut tant de l'actualitat i poques vegades els dramaturgs i els directors han tingut la necessitat de picar-nos l'ullet amb el paradigma econòmic, polític, social i cultural en què vivim. Vivim en un desconcert i una desorientació tan grans que tal vegada el teatre és un dels pocs miralls que ens reflecteixen una imatge intel·ligible del que (ens) passa.

Nosaltres, per si de cas, ens hem apropat a la Villarroel i hem conversat amb l'Olalla Moreno per descobrir si, tal com ens adverteix el cartell del teatre, res no tornarà a ser com abans.

Programa 21 (18 de febrer)

En èpoques de crisi com l'actual, el teatre té la capacitat d'oferir-nos en safata de plata la possibilitat de reflexionar sobre els orígens i les causes d'aquest paradigma angoixant. Quitt, escrita per Peter Handke el 1973, desgrana amb precisió de cirurgià la moral, el discurs i les intencions dels gestors del capitalisme que avui regna amb tota impunitat.

Lluís Pasqual ha agafat el text de Handke i l'ha adaptat amb solvència -i tot i que amb alguns interrogants- al Teatre Lliure, acompanyat d'un cos d'intèrprets de luxe, en el qual destaca Jordi Boixaderas, amb qui parlem aquesta setmana per comentar la jugada.

Programa 20 (11 de febrer)

Si els clàssics són clàssics és, entre d'altres coses, per la seva vigència absoluta. I en el cas d'Els baixos fons de Maxim Gorki, per la seva "rabiosa actualitat", en paraules de Carme Portaceli, directora de l'adaptació que es pot veure aquest hivern al TNC.

És precisament a propòsit d'aquesta obra que entrevistem en profunditat David Bagés, un dels intèrprets, que ens descobreix totes les claus d'un dels espectacles més suggerents de la temporada, presentat amb la marca d'autor genuïna de Portaceli i companyia (Manel Barceló, Albert Pérez, etc).

Ens hem endinsat en les profunditats de la ciutat, com Orfeu va descendre als inferns, i el que escoltareu, n'és el resultat.

Programa 19 (4 de febrer)

A mesura que sona el clic-clic de les tisores del Departament de Cultura, espectacles meravellosos com els de Pep Bou s'allunyen cada dia més dels escenaris catalans. Aquesta setmana, a La cort dels miracles, recollim el malestar que estar causant la nova cojuntura econòmico-teatral. Però també donem veu a espectacles genuïns i valents com el de Jep Barceló, que amb l'obra Maragall a casa, reiventa i homenatja una de les figures punteres de la literatura catalana. I ho fa en circumstàncies excepcionals: al mateix menjador de casa on el poeta va escriure allò de "topant de cap en una i altra soca..."